Despertaven les llums de la postguerra cuan vas fugir del mon de la tristesa i amb la fam a les butxaques vas desfer-te les sabates pels camins dels perdedors obrers vençuts penes al sol de Barcelona
Un dia cualsevol a Barcelona
Arribaven les nits i tu tornaves al fang de les barraques oblidades misèries i corredisses policies i pallisses buscavides als cantons cels plens de nit als carrerons de Barcelona, Barcelona, Barcelona...
Un dia cualsevol a Barcelona
No temies els cops que t'esperaven quan vas alçar-te a les primeres vagues militants d'amors i vides
d'unes lluites clandestines banderes roges al cel somnis rebels sota els estels de Barcelona
Un dia cualsevol a Barcelona
La vida et va deixar noves batalles prenyades del demà que ens regalares peus descalços a les platges amors bruts onades blanques uns vaixells salpant del port i nou futur a l'horitzó de Barcelona,Barcelona,Barcelona...
Un dia qualsevol a Barcelona
I quan avui et veig emocionar-te sent tot l'orgull de poder escoltar-te la veu trencada, l'accent indomable d'un lluitador supervivent a Barcelona